Capri ha mort

Notícies : Quatre Capris, un sol Capri - Diari Avui

Notícies : Mor Joan Capri, rei de l'humor català - El Periodico

Notícies : Capri acaba el seu monòleg - Diari Avui



Mor als 82 anys Joan Capri, l'actor més emblemàtic de Catalunya
Joan Camprubí, més conegut com Joan Capri, l'actor tragicòmic català més emblemàtic dels anys seixanta i setanta, va morir ahir al vespre a Barcelona a l'edat de 82 per una aturada cardiaca. Capri havia ingressat divendres passat, 28 de gener, a la Unitat de Cremats de l'Hospital de la Vall d'Hebron amb cremades de diferent consideració ocasionades per un curtcircuit al seu domicili de Barcelona. El pronòstic mèdic del pacient era greu i ahir el seu estat va passar a ser crític, segons les informacions del centre hospitalari. L'any 1997, en la seva última aparició pública, l'actor va rebre a l'Ajuntament de Barcelona, amb veu entretallada i una salut ja molt feble, la Medalla d'Or al Mèrit Artístic. El 1998, el Festival de Pallassos de Cornellà li va retre un homenatge per la seva trajectòria artística. Ja el 1982 l'actor i humorista havia estat distingit pel Govern de la Generalitat amb la Creu de Sant Jordi. Nascut a Barcelona el 7 de juliol del 1917, Joan Camprubí Alemany, el seu autèntic nom, és conegut artísticament com a Joan Capri i pels monòlegs i obres de teatre que el van convertir en un actor emblemàtic de l'humor català. A casa seva eren vuit germans i vivien en un pis estret a tocar del barri gòtic de Barcelona. De fet, Capri va viure tota la seva viva a la part vella de Barcelona, i deia en broma que quan arribava a Esplugues ja començava a cantar L'emigrant. «No servia per a res més» De jove va ser un mal estudiant. Era observador i habitualment callat, i la seva primera feina va ser vendre mongetes a la llotja i després va fer de grum en un diari. El seu sentit de l'humor, però, el va fer popular aviat entre els seus coneguts, i va ser aquesta facilitat per fer riure els altres el que el va dur al teatre. «Si em vaig dedicar al teatre era perquè no servia per a res més», havia declarat més d'una vegada Joan Capri. Capri es va donar conèixer al teatre amb Camarada Cupido, de Xavier Regàs, a principis dels anys 50. Hi feia una escena, tot sol, que va començar durant dos minuts i que va acabar superant la mitja hora de durada i fent-se famosa. A partir d'aquí, Capri s'especialitzaria en els monòlegs, en els quals buscava arguments propers a la gent i usava un llenguatge també molt popular. Tot i això, no va deixar de banda les obres concvencionals. El seu amic des de fa mig segle i representant artístic, Carles Lloret, va declarar ahir a la nit que Joan Capri «no era ni bo ni dolent, era un fenomen com a actor». Lloret va recordar la capacitat d'interpretació de Capri i va citar la versió catalana de l'Avar de Molière que va escriure Josep Maria de Sagarra i que l'actor va portar a l'escenari del Romea amb el títol El Sr. Perramon. Lloret i Capri van fer junts teatre d'aficionats en el Club María Guerrero de Barcelona, l'Orfeó de Gràcia i el Centre Catòlic Sant Just i Pastor fins que el primer va tenir companyia pròpia, la Maragall, que el 1945 va passar a ser la titular del Teatre Romea. Capri, segons ha recordat l'actor de 79 anys, va colálaborar amb ella i junts van interpretar dos dels Tres angelets a la cuina. Entre la vintena d'obres que Capri va interpretar al Romea entre 1957 i 1976 destaquen Romeu de 5 a 9Ê(1957), El nas d'en Cyrano (1959), Un metge imaginari (1965), Que vagi de gust, Sr. comissari, L'amic del ministre (1972), Aquí l'inspector Cristòfol... cambio (1974) i Don Juan Tenorio que va portar a escena al costat de la desapareguda Mari Santpere el 1976. A més de la seva faceta com a actor còmic i els seus monòlegs, Capri va fer més d'una dotzena de pelálícules, entre les quals Juzgado permanente (1955), Sucedió en mi aldea (1954), El azar se divierte (1957) i va portar a la pantalla cinematogràfica en català el 1968 l'obra teatral En Baldiri de la costa. A finals de la década dels 70 Capri es va acomiadar de l'escena i la seva figura va quedar semioblidada fins que el 1980 el públic català el va recuperar a la figura del Dr. Caparrós, paper que va protagonitzar per a una sèrie de televisió per al circuit català de TVE, interpretada al costat de la desapareguda María Matilde Almendros, el seu amic Carles Lloret i un jove Joan Pera. Aquesta sèrie ha estat reposada recentment en un homenatge que la televisió li va retre a l'actor, amb alguns capítols recuperats de l'antiga sèrie, els originals de la qual no es conserven tots en bon estat. El desembre del 1997, la Societat General d'Autors i Editors d'Espanya (SGAE), de la secció catalana de la qual va ser un dels primers autors, va editar els seus 22 monòlegs en un disc titulat El millor de Joan Capri. La recopilació d'aquests monòlegs que tants catalans van escoltar, entre ells i durant l'exili Josep Tarradellas, president de la Generalitat restaurada, van formar part d'un homenatge que se li va retre a Capri, impulsat pel radiofonista Salvador Escamilla. L'abril del 1998, David Escamilla, fill del periodista, va publicar un llibre editat per Columna i titulat Capri t'estimem, en el qual es feia un recorregut per la seva trajectòria artística.


Capri T'estimem
El Llibre

Foto de Català Roca al C.N. Barcelona Joan Capri amb J.M. Serrat i S.Escamilla

Capri counter

Per a qualsevol suggerència, Joan Capri@weblandia.com 
Aquest espai ha estat creat
amb la col.laboració de Salvador Escamilla i Salvador Pou